dimarts, 21 de maig del 2013
DINCAT DENUNCIA EL RETROCÉS EN ELS DRETS DE LES PERSONES AMB DIVERSITAT FUNCIONAL
Dossier de premsa editat per DINCAT amb motiu de la roda de premsa en la qual ha denunciat el retrocés en els drets de les persones amb diversitat funcional. Retrocés motivat per les opcions polítiques i decisions econòmiques dels Governs amb competències en el sector.
CONVOCATÒRIA 23 DE MAIG SECTOR DIVERSITAT FUNCIONAL
23 de maig. JORNADA DE LLUITA. Tots i totes al carrer!!!
Ens trobem tota la gent del sector al carrer Casp/Pau Claris a les 17,45h
EL NOSTRE SECTOR NO ES TROBA CONVOCAT PER A LA VAGA, PERÒ SÍ A LES MANIFESTACIONS I CONCENTRACIONS QUE S'ORGANITZEN.
La convocatòria programada d'assemblea pel dia 23 de maig es manté ja que, el 22 de maig tenim reunió amb la patronal i la previsió és que hagin exposició sobre temes que serà bó discutir amb tots i totes vosaltres. NO farem la de la tarda.
Donarem prioritat a la participació A LES MANIFESTACIONS QUE ES FACIN A LES DIFERENTS POBLACIONS I TAMBÉ, SI ÉS POSSIBLE, A LA DE BARCELONA.
Adjuntem enllaços per a més informació sobre la jornada del 23 de maig:
Salutacions,
divendres, 17 de maig del 2013
Veritats i mentides sobre els serveis públics
Les veritats que ens amaguen sobre els serveis públics
Les veritats que ens amaguen
1a. Veritat: Hi ha altres sortides a la crisi
Per descomptat. Islàndia és l'evidència. Fins i tot el mateix FMI discrepa del fonamentalisme en l'austeritat imposat per la cancellera alemanya Angela Merkel. A CCOO proposem un Pacte per a l'Ocupació que permeti el rellançament de l'economia, contempli també una reforma fiscal i del sistema financer, un pacte de rendes i un acord per regular els preus d'aliments bàsics, transport, habitatge, electricitat i gas. I, per descomptat, una forta inversió en el sector públic, justament l'opció contrària a la que postulen els governs neoliberals.
2a Veritat: Es poden incrementar els ingressos de forma justa i eficaç
La nostra fiscalitat és de les més regressives i ineficaces d'Europa. Hi ha molt marge de maniobra per fer una reforma fiscal més justa i que asseguri els ingressos necessaris per sostenir les despeses que demana una sortida de la crisi que consolidi l'Estat de benestar. Les polítiques i inversions públiques són necessàries per sortir de la crisi; invertir en serveis públics és invertir en les persones.
3a Veritat: Els serveis públics dinamitzen l'economia
Prova d'això és que, en aquells països amb un Estat de benestar més desenvolupat, el percentatge de persones que treballen per al sector públic augmenta. Aquest és el cas de Dinamarca, amb un 26%, el 22% de Suècia, o el 19% de Finlàndia. Per contra, abusar de les retallades en els serveis públics anul•la una font de creixement econòmic, prosperitat, ocupació, equilibri i cohesió social.
4a Veritat: Cal enfortir els serveis públics per disminuir la desigualtat
Uns serveis públics forts són l'única garantia d'uns nivells mínims d’equitat social. Només uns serveis públics suficients i de qualitat poden assegurar per a tota la ciutadania, i no només per a una minoria, un ensenyament de qualitat, la cura de la nostra salut, la millora de les condicions mediambientals, la seguretat ciutadana, la mobilitat, la informació, la justícia, la cultura ... i uns sistemes de protecció social que atenguin els més desfavorits i satisfacin les seves necessitats bàsiques.
5a Veritat: No hem de deixar als nostres fills una societat pitjor que la que rebem
La trajectòria lineal del progrés social està en seriós perill de trencar-se en la generació dels nostres fills i les dels seus descendents, en negar-se’ls una feina estable, uns ingressos bàsics per gaudir d’una vida digna i un futur de prosperitat. Aquesta ruptura intergeneracional constitueix un vergonyós retrocés històric que no hem de consentir.
- I quines són les mentides que ens expliquen sobre els serveis? (+) públics
MOSTRA EL TEU REBUIG A LA LOMCE
El ministre Wert ha anunciat que aquest divendres 17 de maig el Consell de Ministres del Govern del PP vol aprovar i imposar la LOMCE.
Les organitzacions que formem part del Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE), conjuntament amb altres plataformes i moviments en defensa de l'educació pública, us animem a acudir aquest divendres 17 de maig, a les 19 hores, a les seus del PP de la vostra localitat a mostrar el rebuig a aquesta llei. A Barcelona, al carrer Urgell 249.
Els hem de tornar a explicar per què seguim rebutjant la LOMCE que avui ha aprovat el Consell de Ministres del Govern del PP, així com tornar a mostrar el nostre compromís en la defensa de l’escola catalana, i sense cap retallada.
Us proposem porteu samarreta groga, amb un llaç o braçalet negre en senyal de dol.
Via CCOOEducació
Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE)
Associació d’Estudiants Progressistes (AEP) - Associació de Joves Estudiants de Catalunya (AJEC) - Associació de Mestres Rosa Sensat (AMRS) - Federació d’Associacions de Pares d’Alumnes d’Educació Secundària (FAPAES) - Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya (FAPAC) - Federació d’Ensenyament de CCOO - Federació d’Ensenyament de CGT - Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya (FMRPC) - FETE-UGT - Sindicat d’Estudiants (SE) - Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) - USTEC-STEs (IAC)
dijous, 16 de maig del 2013
El 23 de maig, jornada de lluita. Cap feina sense conveni!
Via CCOOEducació
El 23 de maig, jornada de lluita
Cap feina sense conveni!
Es volen carregar la negociació col·lectiva!
S'ho volen carregar tot, aquesta és la voluntat de la reforma laboral del PP i CiU que recollia l'objectiu de la patronal. Fins ara, la reforma laboral ha suposat que a Catalunya arribem a les 920.000 persones a l’atur, un allau d'ERO, la retallada de salaris, la destrucció de 100.000 llocs treball només en un any... I per acabar de deixar sense drets als treballadors/es, ara es volen carregar els convenis col·lectius.
El 7 de juliol prop de 800.000 treballadors es poden quedar sense conveni col·lectiu d'aplicació, uns altres a final d'any i la resta, d’aquí a un any. Aquest és l'impacte de l'anomenada ultraactivitat. A final d’any el 50% del convenis negociats a Catalunya poden desaparèixer.
Des del sindicalisme de CCOO i la UGT de Catalunya no permetrem la derogació de la negociació col·lectiva com volen les patronals. Els convenis col·lectius no són una simple llei que es deroga i prou. Són l’instrument amb el qual els treballadors i les treballadores hem aconseguit les millores de condicions de treball més importants en els darrers 30 anys.
La UGT i CCOO de Catalunya no permetrem la desaparició dels convenis col·lectius i, per tant, davant del bloqueig de la patronal, farem totes les mobilitzacions necessàries, des de manifestacions fins a vagues, per aconseguir mantenir els convenis col·lectius com a instruments clau de les relacions laborals a Catalunya.
Cap treballador/a sense conveni, aquest és l’objectiu clar pel qual lluitem. Segurament cal adaptar la negociació col·lectiva a les noves realitats, però no liquidar-la, com pretenen les patronals gràcies a la reforma laboral del PP i CiU.
La pèrdua dels convenis per la clàusula d'ultractivitat afecta a tothom. Suposarà que decaiguin tots els drets aconseguits de tots els convenis que no es renovin; qui tingui un conveni d’àmbit superior, en passarà a tenir un amb condicions pitjors, i per a qui no en tingui, la referència serà l’Estatut dels treballadors i el salari mínim interprofessional, 645 euros. Per això, lluitarem perquè cap treballador/a es quedi sense conveni.
La ultraactivitat provocarà l’acomiadament de milers de persones amb més antiguitat, ja que les empreses contractaran, sigui amb qualificació o sense, amb salari mínim de 645 euros com a referència, i amb jornades laborals més extenses que les de fins ara.
Un país que vol ser competitiu i productiu no pot crear un mercat de treball sense lleis, on les dobles i triples escales salarials i la competència deslleial entre les empreses siguin el principi rector de la legislació laboral.
La columna vertebral del marc català de relacions laborals són els convenis col·lectius catalans, una reivindicació permanent del sindicalisme, i ara les patronals volen carregar-se-la. Defensar el país és defensar el benestar i el progrés de les persones; són els convenis catalans allò que ha aportat a Catalunya més progrés laboral, social i econòmic. A Catalunya el 40% dels convenis col·lectius tenen un salari mínim de 1.000 euros mentre que a l’Estat només el tenen el 20% dels convenis.
CCOO i la UGT fem una crida a la mobilització del proper 23 de maig, una jornada de lluita de tots els treballadors amb convenis que la patronal vol eliminar. Però la mobilització ha de ser de caràcter de general, de tots els treballadors/es. Si no defensem ara el convenis bloquejats, després acabaran desapareixent tots. La lluita és molt clara:
CAP FEINA SENSE CONVENI!
ES VOLEN CARREGAR LA NEGOCIACIÓ COL·LECTIVA!
Davant del bloqueig de les patronals de diferents sectors a molts convenis col·lectius, les direccions de CCOO i UGT, reunides el 8 de maig, han decidit convocar una jornada de mobilització el proper 23 de maig. Aquest dia hi haurà diferents vagues, manifestacions i accions per denunciar la desprotecció de molts treballadors i treballadores si no s'actualitzen els convenis que tenen vigència fins al 7 de juliol.
Entre les manifestacions del dijous 23 de maig, la de Barcelona començarà a les 18.00 h des de plaça de Catalunya cantonada amb el Passeig de Gràcia. Les manifestacions arreu de Catalunya són les següents:
- Barcelona, 18.00 h, plaça de Catalunya amb Passeig de Gràcia.
- Girona, 19.00 h, plaça de la Independència.
- Granollers: 10.00 h, de la seu de la patronal FOMENT– UEI (Av. Europa, 21) fins a la seu de PIMEC (Av. Sant Julià, 1).
- Lleida: 12.00 h, concentració davant la Federació d’Empresaris Metal·lúrgics de Lleida (plaça de Sant Joan, 8); i a les 19.00 h, manifestació des de plaça d'Espanya.
- Mataró: 12.00 h, concentració davant de la seu de la Federació d’Associacions i Gremis Empresarials dels Maresme (C.Germans Thos i Codina, 9).
- Sabadell: 12.00 h, concentració davant del Centre Metal·lúrgic (C. de les Tres Creus, 66).
- Tarragona: 18.30 h, Rambla Vella (davant Sta. Tecla).
- Terrassa: 12.00 h, concentració davant la seu de la CECOT (Sant Pau, 6).
- Vic: 12.00 h, concentració davant de l’edifici d'El Sucre
Novetats laborals en la regulació de la concialiació
Amparo Ballester, catedràtica de Dret del Treball i de la Seguretat Social analitza les darreres novetats laborals en matèria de conciliació.
“La conciliación está siendo objeto de una regeneración en las últimas reformas”, consideró Ballester. Por ejemplo, se refirió a la reforma laboral, cuyo tratamiento de la conciliación “ya no es un incremento de permisos, sino una instrumentalización para favorecer la flexibilidad empresarial”. En este sentido, se refirió a cómo a raíz del RD 3/2012 la reducción de jornada puede hacerse ahora no sólo en cómputo anual, sino también en una distribución diaria. Una fórmula “caótica” que, tal y como advirtió la académica, genera incertidumbre a la hora de acumular jornada. Por otra parte, la ley de reforma laboral (Ley 3/2012) también incide en la protección a algunos colectivos que mejoran su situación respecto al Real Decreto. Es el caso de las víctimas del terrorismo o los discapacitados, que ven incrementados sus derechos, al contar con preferencia en el traslado si necesitaran rehabilitación en otras localidades. Según explicó Ballester, también se contempla que se pueda promover la jornada flexible para sujetos con dependientes a su cargo, pero, en este sentido, la catedrática consideró que “se trata más de una corrección cosmética que otra cosa”, ya que la norma no concreta más en este sentido.
Ballester también se refirió a la reforma de las pensiones, que ya puso en marcha el gobierno socialista en 2011, y explicó que, “al tratar de salvar el sistema de Seguridad Social en base a incrementar el carácter contributivo del sistema, se penalizó a los sujetos con carreras de cotización irregulares”. Concretamente, denunció que esto afecta a sujetos con responsabilidades familiares a su cargo, fundamentalmente mujeres. “Por un lado, favorecemos la contribución al sistema, pero estamos dejando unos flancos libres que pueden ser particularmente peligrosos dentro de unos años, al perjudicar a la natalidad”, denunció la catedrática.
La conciliación como derecho fundamental
Ballester recordó que, a la luz de las sentencias del Tribunal Constitucional, la conciliación de la vida laboral y familiar supone un “derecho fundamental”, contemplado no sólo en el Estatuto de los Trabajadores, sino en la propia Constitución, tanto en sus artículos 14 y 39 (no discriminación y protección de la familia).
Sin embargo, Ballester advirtió de que, a efectos procesales, este derecho no cuenta con la tutela propia de un derecho fundamental, ya que, por ejemplo, no debería estar condicionado su recurso y tendría que invertirse la carga de la prueba. La catedrática recordó que los aspectos de conciliación también chocan con el derecho a la libertad de empresa, lo que lleva a una “elevada litigiosidad” en estos aspectos, en los que “deben darse soluciones concretas en cada caso para que ambos derechos puedan ejercerse en libertad”. Por otra parte, el derecho a la conciliación además entra en conflicto con el del resto de trabajadores que podrían verse afectados al tener que suplir a la persona ausente.
La experta también se refirió a la normativa europea en este ámbito, que viene marcada por normas como la Directiva 2010/18, acerca del permiso parental, que recoge aspectos como el de que los empresarios deberán tomar en consideración las solicitudes de alteración y adaptación de la jornada de las personas que se incorporan al puesto de trabajo después de haber disfrutado de este permiso.
La estrategia europea en este tema también viene definida por la “directriz séptima para las políticas económicas”, que se establece la conciliación como una herramienta para la competitividad, señalando que “el objetivo es aumentar los índices de empleo, especialmente entre los jóvenes, los trabajadores de mayor edad y las mujeres, procurando en particular que las mujeres altamente cualificadas en los ámbitos técnico y científico no abandonen sus empleos”.
Las referencias europeas sobre conciliación también vienen definidas por la jurisprudencia del Tribunal de Justicia de la UE. Así, Ballester apuntó a la sentencia del año 2010 respecto al litigio del señor Roca Álvarez, que establece que el permiso por lactancia para menores de nueve meses no es exclusivamente de titularidad femenina, ya que los hombres “no pueden quedarse al margen del reparto de responsabilidades en el cuidado de los menores”, según consideró el tribunal.
“El permiso de lactancia es neutro”, explicó Ballester, por lo que puede ser tanto para el padre como para la madre y, como tal, la doctrina judicial está reconociendo que este permiso pueda repartirse. Sin embargo, la normativa no contempla este reparto que sí reconocen los tribunales al considerar que es un “derecho fundamental”, explicó la catedrática, en una muestra de que “las leyes españolas están generando falsas expectativas que posteriormente tienen que resolverse en los juzgados”.
La normativa española en materia de conciliación genera incertidumbre
En este sentido, y en la línea que marca Europa, Ballester llamó a “un incremento de la certidumbre en la configuración de las normas”, ya que “ahora están creando unas expectativas que no son correctas”, al no tener en cuenta que, aunque no venga regulado un derecho de conciliación en el artículo 37 del Estatuto de los Trabajadores, los tribunales están sentenciando a su favor al reconocer que es un derecho recogido en la propia Constitución.
La catedrática puso como ejemplo algunos casos de sentencias concretas en demandas de cambios de turno o de una solicitud de reducción de jornada en cómputo semanal, y en los que el tribunal sentenció a favor del trabajador ya que la empresa ni siquiera justificó su negativa. Sin embargo, la docente aportó alguna recomendación para que la empresa pueda acreditar su buena fe, por ejemplo, tomando actuaciones preventivas y anticipándose con pruebas de que toma en consideración los aspectos de conciliación.
Según Ballester, la estrategia europea marca un “nuevo modo de ver el tiempo de trabajo”, en el que la jornada laboral tiene que ser compatible no sólo con la conciliación, sino también con las necesidades de formación profesional que el trabajador requiere. Por el contrario, “en España tenemos las jornadas más largas y con menos productividad”, lamentó Ballester.
Ballester también se refirió a la reforma de las pensiones, que ya puso en marcha el gobierno socialista en 2011, y explicó que, “al tratar de salvar el sistema de Seguridad Social en base a incrementar el carácter contributivo del sistema, se penalizó a los sujetos con carreras de cotización irregulares”. Concretamente, denunció que esto afecta a sujetos con responsabilidades familiares a su cargo, fundamentalmente mujeres. “Por un lado, favorecemos la contribución al sistema, pero estamos dejando unos flancos libres que pueden ser particularmente peligrosos dentro de unos años, al perjudicar a la natalidad”, denunció la catedrática.
La conciliación como derecho fundamental
Ballester recordó que, a la luz de las sentencias del Tribunal Constitucional, la conciliación de la vida laboral y familiar supone un “derecho fundamental”, contemplado no sólo en el Estatuto de los Trabajadores, sino en la propia Constitución, tanto en sus artículos 14 y 39 (no discriminación y protección de la familia).
Sin embargo, Ballester advirtió de que, a efectos procesales, este derecho no cuenta con la tutela propia de un derecho fundamental, ya que, por ejemplo, no debería estar condicionado su recurso y tendría que invertirse la carga de la prueba. La catedrática recordó que los aspectos de conciliación también chocan con el derecho a la libertad de empresa, lo que lleva a una “elevada litigiosidad” en estos aspectos, en los que “deben darse soluciones concretas en cada caso para que ambos derechos puedan ejercerse en libertad”. Por otra parte, el derecho a la conciliación además entra en conflicto con el del resto de trabajadores que podrían verse afectados al tener que suplir a la persona ausente.
La experta también se refirió a la normativa europea en este ámbito, que viene marcada por normas como la Directiva 2010/18, acerca del permiso parental, que recoge aspectos como el de que los empresarios deberán tomar en consideración las solicitudes de alteración y adaptación de la jornada de las personas que se incorporan al puesto de trabajo después de haber disfrutado de este permiso.
La estrategia europea en este tema también viene definida por la “directriz séptima para las políticas económicas”, que se establece la conciliación como una herramienta para la competitividad, señalando que “el objetivo es aumentar los índices de empleo, especialmente entre los jóvenes, los trabajadores de mayor edad y las mujeres, procurando en particular que las mujeres altamente cualificadas en los ámbitos técnico y científico no abandonen sus empleos”.
Las referencias europeas sobre conciliación también vienen definidas por la jurisprudencia del Tribunal de Justicia de la UE. Así, Ballester apuntó a la sentencia del año 2010 respecto al litigio del señor Roca Álvarez, que establece que el permiso por lactancia para menores de nueve meses no es exclusivamente de titularidad femenina, ya que los hombres “no pueden quedarse al margen del reparto de responsabilidades en el cuidado de los menores”, según consideró el tribunal.
“El permiso de lactancia es neutro”, explicó Ballester, por lo que puede ser tanto para el padre como para la madre y, como tal, la doctrina judicial está reconociendo que este permiso pueda repartirse. Sin embargo, la normativa no contempla este reparto que sí reconocen los tribunales al considerar que es un “derecho fundamental”, explicó la catedrática, en una muestra de que “las leyes españolas están generando falsas expectativas que posteriormente tienen que resolverse en los juzgados”.
La normativa española en materia de conciliación genera incertidumbre
En este sentido, y en la línea que marca Europa, Ballester llamó a “un incremento de la certidumbre en la configuración de las normas”, ya que “ahora están creando unas expectativas que no son correctas”, al no tener en cuenta que, aunque no venga regulado un derecho de conciliación en el artículo 37 del Estatuto de los Trabajadores, los tribunales están sentenciando a su favor al reconocer que es un derecho recogido en la propia Constitución.
La catedrática puso como ejemplo algunos casos de sentencias concretas en demandas de cambios de turno o de una solicitud de reducción de jornada en cómputo semanal, y en los que el tribunal sentenció a favor del trabajador ya que la empresa ni siquiera justificó su negativa. Sin embargo, la docente aportó alguna recomendación para que la empresa pueda acreditar su buena fe, por ejemplo, tomando actuaciones preventivas y anticipándose con pruebas de que toma en consideración los aspectos de conciliación.
Según Ballester, la estrategia europea marca un “nuevo modo de ver el tiempo de trabajo”, en el que la jornada laboral tiene que ser compatible no sólo con la conciliación, sino también con las necesidades de formación profesional que el trabajador requiere. Por el contrario, “en España tenemos las jornadas más largas y con menos productividad”, lamentó Ballester.
divendres, 3 de maig del 2013
VAGA 9 DE MAIG AL SECTOR EDUCATIU: TAMBÉ A LA CONCERTADA
A nivell estatal s'ha convocat vaga pel dia 9 de maig a les escoles , també per a l'escola concertada.
Aquí a Catalunya s'ha convocat sota el lema "S'estan carregant l'educació".
Motius de preocupació n'hi ha: la LOMCE ens afectarà més del que ens pot semblar.
De fet alguns exemples ja els comencem a sentir de manera colateral, per exemple a la FP.
Aquí a Catalunya s'ha convocat sota el lema "S'estan carregant l'educació".
Motius de preocupació n'hi ha: la LOMCE ens afectarà més del que ens pot semblar.
Recomanem que us la llegiu, o que si voleu ens demaneu que fem una xerrada al vostre centre o al barri sobre la mateixa, amb diferents ponents i diferents agents socials. Us podeu dirigir d'entrada a Estrella Gutiérrez, que donara acollida a la vostra demanda i la derivarà adequadament si s'escau: egutierrez@ccoo.cat
De fet alguns exemples ja els comencem a sentir de manera colateral, per exemple a la FP.
Díptic informatiu "Aturem la LOMCE"
Raons per a la Vaga: aturem la LOMCE a la concertada
Avantprojecte de la LOMCE
Si ho preferiu, podeu imprimir o descarregar aquesta documentació clicant en els següents enllaços:
- Díptics informatiu "Aturem la LOMCE"
- Full informatiu "Raons per a la Vaga Aturem la LOMCE"
- Avantprojecte de la LOMCE
CONVENI DE TALLERS: NEGOCIACIÓ 26 D'ABRIL
26 d'abril de 2013. Tercer dia negociació: . de 10 a 12 Conveni Tallers per a persones amb discapacitat
Assisteixen: Patronals : DINCAT i LA CONFEDERACIÓ
Sindicats: UGT i CCOO
La negociació ha anat com esperàvem. La patronal seguint la seva estratègia d'altres convenis ha volgut expressar quins són els temes que necessariament haurem d'acordar o no podrem signar conveni. Aquests temes són:
1- Jornada: la patronal proposa una regulació flexible, que és pugui treballar els 365 dies a l'any, inclosos dissabtes i diumenges. Volen la jornada del conveni estatal.
Aquesta proposta de jornada haurà de donar resposta als 15 dies de permís retribuït laborables.
2- Antiguitat: la patronal no vol "fer-lo desaparèixer", vol canviar-lo per un concepte més "proactiu", més "modern". Per exemple, el proposat al conveni estatal.
Proposen que fem un monogràfic per parlar.
3- Subrogació: la patronal vol un redactat diferent al que ells ja van proposar a la seva plataforma. És el que regula el conveni estatal però volen fer canvis.
Proposen fer un altre monogràfic.
CCOO hem RESPOST:
1- Les argumentacions i necessitat de regulació especifica dels Centres Especials de Treball que està donant la patronal ens donen la raó en què hauríem de treballar en convenis diferents els CET i els Centres Ocupacionals.
2- Vam fer una pregunta. Si les patronals tenen tan clar quines són les seves necessitats perquè no han presentat una proposta de conveni on reflecteixi ¡¡JA!! quines són aquestes propostes que els servirien?.
3- Moltes de les possibles propostes que indiquen cap on hauríem d'anar són aplicables a CET però no a Centres Ocupacionals (productivitat-producció) per tant haurem de fer propostes diferenciades per uns i per altres.
4- L'antiguitat és un concepte salarial, els treballadors el volen per què cobren més. Si trobem una manera que el 99'99 % de la gent el cobri sense que es digui "antiguitat", parlarem.
5- Una altra pregunta. Si es menciona tant el conveni estatal, vol dir això que les patronals catalanes volen anar a un conveni de regulació laboral estatal i no de regulació autonòmica?
La resposta patronal va ser que no es vol renunciar al conveni autonòmic.
Finalment, vam acordar que ens emplaçavem al dia 22 de maig per parlar d'aquests temes i, que la part social per un costat i la part patronal per un altra, intentarÍem donar resposta amb propostes a aquests temes plantejats i veure d'arribar a acords.
La negociació ha anat com esperàvem. La patronal seguint la seva estratègia d'altres convenis ha volgut expressar quins són els temes que necessariament haurem d'acordar o no podrem signar conveni. Aquests temes són:
1- Jornada: la patronal proposa una regulació flexible, que és pugui treballar els 365 dies a l'any, inclosos dissabtes i diumenges. Volen la jornada del conveni estatal.
Aquesta proposta de jornada haurà de donar resposta als 15 dies de permís retribuït laborables.
2- Antiguitat: la patronal no vol "fer-lo desaparèixer", vol canviar-lo per un concepte més "proactiu", més "modern". Per exemple, el proposat al conveni estatal.
Proposen que fem un monogràfic per parlar.
3- Subrogació: la patronal vol un redactat diferent al que ells ja van proposar a la seva plataforma. És el que regula el conveni estatal però volen fer canvis.
Proposen fer un altre monogràfic.
CCOO hem RESPOST:
1- Les argumentacions i necessitat de regulació especifica dels Centres Especials de Treball que està donant la patronal ens donen la raó en què hauríem de treballar en convenis diferents els CET i els Centres Ocupacionals.
2- Vam fer una pregunta. Si les patronals tenen tan clar quines són les seves necessitats perquè no han presentat una proposta de conveni on reflecteixi ¡¡JA!! quines són aquestes propostes que els servirien?.
3- Moltes de les possibles propostes que indiquen cap on hauríem d'anar són aplicables a CET però no a Centres Ocupacionals (productivitat-producció) per tant haurem de fer propostes diferenciades per uns i per altres.
4- L'antiguitat és un concepte salarial, els treballadors el volen per què cobren més. Si trobem una manera que el 99'99 % de la gent el cobri sense que es digui "antiguitat", parlarem.
5- Una altra pregunta. Si es menciona tant el conveni estatal, vol dir això que les patronals catalanes volen anar a un conveni de regulació laboral estatal i no de regulació autonòmica?
La resposta patronal va ser que no es vol renunciar al conveni autonòmic.
Finalment, vam acordar que ens emplaçavem al dia 22 de maig per parlar d'aquests temes i, que la part social per un costat i la part patronal per un altra, intentarÍem donar resposta amb propostes a aquests temes plantejats i veure d'arribar a acords.
Subscriure's a:
Missatges
(
Atom
)